dilluns, 17 de febrer de 2014

UN GOT D'AIGUA I UN DESIG

L'Hilda obrí l'aixeta per a beure's un got d'aigua abans d'anar a dormir.
Havia caigut la nit, sense lluna, i tothom dormia ja, però ella no. Massa coses al cap, però els seus ulls sí que tenien son. Ella no dormia, però sí que estava esgotada.

La seva visió era borrosa ja. Va tancar el ulls i es va beure tranquil·lament l'aigua. No va poder-se estar de passejar-se per la cuina.

Sentia bufar el vent nocturn.
Sentia repicar els porticons amb ritme.
Era molt tard i els hauria d'anar a tancar, pensava, mentre es mirava de reüll els finestrals.







Les acaballes del dia eren hores cruels per a ella.
Els seus pensaments, a les acaballes del dia, estaven dedicats a la Bruixa Murana, ja que no suportava el poder que estava exercint sobre ella. Era un poder maligne i, conscient d'això, començava a embogir. I, conscient d'això, estava atemorida.
A les acaballes del dia, en plena nit, i amb el got a la mà, amb els llavis mullats, els peus nus i sentint l'aigua freda endinsant-se pel seu cos, pensava en el seu desig de lliurar-se de la bruixa. Però ella no sentia fred, es sentia acalorada desitjant fortament el que desitjava. Un desig que amb tanta força volia que es fes realitat... un desig que no sabia quan el veuria aconseguit. Un desig... una ombra. Només volia que quedés l'ombra de la Bruixa Murana. Només volia silenci, que el cor de la vellota insensible de veu aspra deixés de fer soroll i que tot això acabés per a poder seguir la seva vida amb calma.
En aquell just moment el seu desig va ser un altre. Desitjava el que desitjava. Tenia molta ràbia dins, però en aquell just moment tenia un desig irrefrenable de plorar, però es va tornar a mirar de reüll els finestrals i va anar a tancar els porticons.


AQUÍ HO DEIXO DIT






Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada