LA CANÇÓ DEL "AIGUA NAUI"

Sí... aquella que fa... "aigua naui iu a merri crisma"

I com és Nadal i al "cole", al Festival, les alumnes de dansa i gimnàstica rítmica van deixar bocabadada a la nena amb el seu moviment tant marxós en sonar, entre d'altres, aquesta cançó, i ara demana que jo li canti (Oh! si us plau, no...)... aprofito i felicito el Nadal i l'Any Nou a tots els companys i amics amb l'ajuda dels Boney M.

I com s'acostuma a fer en aquestes dates, es fa una petita revisió del passat i arriba un temps d'esperança tot pensant en el proper any. Que alguns pensaran: que sigui millor que l'anterior, altres, que com a mínim sigui igual i uns altres estaran desitjant que el 2014 acabi i que no torni mai més.

Una recorda desitjos no complerts. Dies d'enfonsament. Dies d'alegria. Somriures. Enrabiades. Agraïment pels bons moments. Queixes.

I al cap a la fi, aquesta pensa, que tot hauria d'arribar així que una mica de Keep Calm no estaria malament... de tant en tant... ;) i, sobretot, no tirar la tovallola.

2014, no has acabat de fer net...

Espero que el 2015 sigui una mica més perfecte, s'endugui tot el que s'ha d'endur i ens porti tot el que ens ha de portar.

I que no quedi cap desig sense complir.

MOLT BONES FESTES.

AQUÍ HO DEIXO DIT.

TERRATRÈMOL

Era una nit freda, tranquil·la.

L'Hilda intentava dormir, estava morta del cansament, però el fred no la deixava. Estava tota encongida i amb el pes de les mantes al damunt. Tot i així, l'Hilda no podia dormir.

Sembla que la Murana estava fent de les seves.

La vida havia anat passant pausadament i la bruixa, s'avorria. Darrers esdeveniments de la seva penosa vida la pertorbaven i buscava altre cop desfogar-se amb l'Hilda.

Li encantava, com a bona bruixa que era, moure el dit índex de la seva arrugada mà i fer fluir la seva malèfica màgia a través d'ell. Dirigia el moviment del seu llarg dit observant a través dels seus petits ulls, per damunt de les seves ulleres, recolzades sobre la punta del puntiagut nas.
Sobretot tot això li provocava grans riallades si la víctima era la seva odiada Hilda.

I l'Hilda, acurrucada al seu llit, sentia la fredor que la màgia negra de la bruixa li provocava.

Pensava que s'estava posant malalta. Pensava que estava agafant febre.

De sobte, va sentir una tremolor, però no era la provocada pel fred. Una sacsejada. D'un costat a l'altre.
Sentia trons. Sentia els porticons de la finestra. 

Un gran soroll.

Sentia que tot sota seu, llit inclòs, trontollava i no podia cridar. No li sortia la veu. I aquell gran soroll que l'envoltava era esgarrifós.
Tenia por. Li feia mal la panxa. Es sentia fràgil i estava perdent el coneixement.

La llum del sol entrava tímidament per la finestra. Els porticons havien quedat mig oberts i la llum il·luminava la cara de l'Hilda.
En despertar-se, va notar una sensació inexplicablement, de tranquil·litat.

AQUÍ HO DEIXO DIT

DIMARTS BREUS

I una manera com qualsevol altra de començar una conversa (el nen)

- Mamà, quan viatgem a l'espasio...

I, clar, ja no recordo la resta de conversa perquè em pixava de riure
:)
Potser volia preguntar per si havia de portar cinturó de seguretat, si li agafaria son al coet, si les butaques serien còmodes, quin idioma parlarien...


AQUÍ HO DEIXO DIT

UNA DATA HISTÒRICA

Tal dia com avui, fa dos anys, el 9 de novembre de 2012, publicava la primera entrada al bloc.

http://www.keepcalm-o-matic.co.uk/

Últimament no escric massa i és que suposo que la inspiració volta per altres indrets. Tampoc em passen coses súper interessants i no trobo la gràcia a explicar altres coses que em passen.

Segueixo ocupada amb els qui ocupen la meva vida i amb la feina, que ja és molt.

Però no cal donar tantes explicacions, el bloc no ha de ser cap obligació si no una mena de via d'escapament, un lloc on deixar dit el que se'm passa pel cap.

Gràcies a les personetes que algun cop es passen per aquí i tenen la molèstia de llegir el que escric i gràcies a les personetes que a més de passar-se per aquí i prendre's molèstia de llegir el que escric, a més, em deixen algun comentari. No sabeu la il·lusió que em fa veure'ls a la meva bústia de correu! Gràcies i gràcies i gràcies

AQUÍ HO DEIXO DIT

DIVENDRES MUSICALS I VA DE NOMS LA COSA

De la poca gent que visita el bloc, veig que de tant en quant hi ha algú que hi entre interessat per noms de nena.

Evidentment, jo parlo del nom de la meva nena, però aquest divendres musical poso una cançó que es titula "SARA", d'El Último de la fila, un grup que m'agradava molt (bé i encara m'agrada). Sara és un nom que m'hagués agradat també per a la meva nena. Suposo que em va començar a agradar per la cançó i perquè jo no coneixia cap més Sara que em donés mal rotllo.

Bueno, sempre li podem posar SARA de nom a alguna nina...

AQUÍ HO DEIXO DIT

DIMARTS BREUS

De vegades esperes, penses una cosa, i passa.

I altres vegades (les més), esperes, desitges, anheles, vols una cosa, però amb molta força, molta, molta, però molta i no passa!

Buuuuuuuuuuuu

AQUÍ HO DEIXO DIT

DIVENDRES MUSICALS I FA SON

Hi ha dies que t'aixeques comptant les hores que queden per a què sigui una altra vegada la nit per a poder tornar al sobre i dormir com una marmota.

Et lleves i dius... "avui fa son". I li dius a la teva parella "avui fa son". I ell et respon que sí, que "fa molta son".

I penses... que bé! és divendres, demà dissabt... ohoh... Si em volia aixecar d'hora per a anar a córrer...

I se't cau el món a sobre, que no saps si serà bona idea fer cas al despertador, i fer-li cas a la primera.. però després recordes que no està tan malament lo de sortir a córrer i que faràs l'esforç. Que perdre el "michelín", bé val la pena, que aprofita ara que encara no fa molt fred... que si fa son i fred és lo pitjor que et pot passar.

Mentre badalles i notes aquesta fresqueta de la primera hora i dels primers dies de tardor, busques alguna cosa que et desperti, que t'obri els ulls i et netegi les lleganyes.

La dutxa, val. El cafè amb llet, també. i ja després entres en aquell bucle que es diu rutina, però que té un regust diferent perquè és divendres. I a més, sembla que la boira avui no hi és.

yujuuuuuuuuuuuuuu