SEMBRAT!!!

El nen, sembrat està!!!
Quins moments!!!

L'altre dia, no sé a "cuento" de què venia, vàrem començar a practicar càlcul mental amb el nen.
Quan vàrem acabar de sumar i restar li vaig preguntar si això ho feien a l'escola.
Em va dir que sí, que allò era "Fumar"
SUMAAAR -vaig replicar
i altre cop... riure, riure i més riure.

Aiiiii, no sé si sumarà massa si continua fumant aquest nen!!!

AQUÍ HO DEIXO DIT

DIMARTS BREU

El nen va aprenent més coses a P4...

- Mamà, saps com es diu un nen acabat de néixer?
Jo sí que ho sé, però vull que m'ho digui ell.
- Com? -li contesto.
- "Nadador"

Portada del disc Nevermind de Nirvana

(Rises)

- Nadóooo -li contesto jo...

- NADÓ -repeteix ell.

Jo crec que al nen li ha influenciat una de les samarretes que li vaig comprar al Zara a principis de temporada...

;)

www.zara.com

AQUÍ HO DEIXO DIT

FINDE

Com mola passar un cap de setmana llarg fent el gos. Havent planificat activitats amb els nens, però... dóna igual perquè hem fet el que hem volgut, però ho hem passat al sol. Hem recarregat l'energia:

Veure el sol a Tarragona és sempre un plaer. Caminar sense jaqueta... fuá!

Descobrir una fira de Nadal a Tivissa, amb passeig a cavall pels més valents, visita de mascotes de Disney, vermut a la fresca i mandarines d'Alcanar. Brutal!

Prendre el sol asseguda al banc d'un parc.

Dir això mateix al facebook.

Dir-ho amb anglès i tenir dubtes de si ho he escrit bé...

Anar amb bicicleta.
Passejar per la platja.
Tornar a casa i seure al sofà.
Descansar pel plaer de descansar.
Estar amb els nens.
Fer coses normals.
Intentar fer un instrument de picarols DIY pel festival de Nadal del nen.
Considerar que ha quedar horrible i anar a l'Abacus a comprar-ne un... :S


Posar l'arbre de Nadal.

No haver dormit gaire bé aquesta nit, però tapar als nens abans de sortir de casa amb un somriure i que ells et retornin un somriure...
I tornem a ser dilluns... Cinc al "cole" i dos a casa, com diu la cançó... però passaran els cinc i arribaran els dos

AQUÍ HO DEIXO DIT

COMPTADOR A ZERO

Que ja tenim la boira aquí i ja tenim els tòpics aquí.

Però si no fos per la boira, de què parlaríem avui?



Jo, avui, em poso a recordar el camí cap al cole, però de quan jo era petita, una mica més gran que el meu gran. I passant per on està ara el Funatic, mirar cap a la Seu Vella i no veure-la. La boira se l'havia endut...

Per a saber més:
https://www.facebook.com/laboiralleida

Pels que poden viure l'altra cara de l'anticicló... felicitats (però dit amb la boca molt petita). El vostre aire calent pujant ens està provocant la boira a la nostra freda ciutat.

AQUÍ HO DEIXO DIT

SANTA ADA

Aquest any sí! (No com l'any passat...)

Aquest any només veure el dia en el que vivim m'he enrecordat de què avui és Santa Ada!!!

MOLTES FELICITATS!!!

I l'Ada, és veritablement una Santa?

Temps enrere, sí, sense lloc a dubtes.

Ara cada cop és més diablillo...

L'altre dia vàrem descobrir una paret amb dos solets dibuixats amb plastidecors. 

Està clar qui ha estat! La Santa!!! L'artista!!! La petita!!! La germana del nen!!! La més guapa!!! La que sempre té un somriure preparat!!! La que sempre canta!!! La que embogeix amb la xocolata!!!

AQUÍ HO DEIXO DIT

DIMARTS BREU

NEN: - La plastilina és com el cul
JO: - COM?!?
NEN: - Sí... toveta.
JO: - AHhhh! (aliviada)

AQUÍ HO DEIXO DIT

MENJAR

Ja quan era nena em preguntava... què passaria amb els meus fills quan veiessin que no m'agrada res de menjar.

I és que de petita, amb prou feines m'asseia a la taula amb gana i a més... que no m'agradava res.

Arribant ja a una edat adulta, vaig començar a tastar nous aliment i resulta que m'agradaven, ves quina cosa. Però encara ara hi ha coses que no suporto, com simplificant: la carn processada. "Léase": hamburgueses, frankfurts... la carn picada, en general, en concret...

I avui va i el nen em pregunta:

- Mamà, a tu quin menjar no t'agrada?

I jo, automàticament he contestat

- La carn picada. I a tu, què el que no t'agrada?

Ell va ser molt més explícit que jo...

- Les pilotetes aquelles verdes de la verdura ("Léase": pèsols)

Ha!

Ni els pèsols, ni la pastanaga. Ara resulta que el peix espasa, tampoc. Amb lo "guai" que li semblava això de què un pes tingués una espasa, per lluitar, és clar, deia ell.

Ni el pernil dolç, ni el salat.

Ni les mandarines.

Això, dins la partida de menjars que abans engolia i ara detesta.

Però ni l'enciam, que mai l'ha provat. Ni els tomàquets. Ni les gambes, ni les cloïsses, ni els musclos.

Que tot això, es nega a provar-ho.

Tot i així, el nen està fort i no voldria preocupar-me, perquè és un nen que té gana, però s'ha tornat selectiu, mira. Potser amb el temps, com jo, canviarà i només seran els pèsols el que no li agradi.

Això no treu, que hi hagi discussions a la taula, sobretot quan el cansament dels vespres passa factura. Tenim certes normes establertes i quan, veritablement, es nota que el que vol és una dosi de protagonisme (tal com, "dona-m'ho tu", "m'ho vull menjar a la teva falda"...), llavors, sí que l'obliguem a menjar. Per altra banda, sé que no és bo forçar-lo a menjar, però també intento valorar cada àpat (si ha estat picant per la tarda, si hem fet aperitiu i ja no té gana, si no ha esmorzat i a sobre es nega a dinar, si està cansat, si li ronda alguna cosa...). Clar, cal valorar.

I dic als vespres, perquè a l'escola sempre ha estat un nen que ha menjat. Tan a l'escola bressol, com ara a l'escola de grans. Fins i tot em diuen que repeteix. I també, quan hi ha alguna cosa que no li agrada de veritat (com per exemple poden ser les llegums), es nota i aquell dia no ha menjat tant. Sempre et queda el dubte de si és veritat o mentida el que diu el paperet, però davant el dubte, el nen ho explica, també.

I clar, no volem forçar, però sempre s'escapa un "va, que si no, no et faràs gran"

Però això, el nen, no ho acaba de pillar. I tot i el projecte del cos humà a P4, no pilla que per molt que mengis, que per molt que beguis llet, arriba un punt que deixes de créixer (si més no, "a lo alto").

Perquè l'altre dia deia que el "papà aviat tocarà al sostre".

I llavors li vaig explicar, que havia menjar i beure molta llet per a créixer, però que arribava un moment, quan tens 18 anys o així, que ja no et fas més alt.

Jolín, què parat que es va quedar el nen!

;)

Això també forma part de l'aprenentatge: aprendre a menjar de tot (sí, sí, té "guasa" que ho digui jo), intentar explicar-li la funció de cada aliment o posar-li imaginació tal que aquí:

(M'encanta!!! L'altre dia el vàrem llegir a la biblioteca)



AQUÍ HO DEIXO DIT