dimecres, 6 de maig de 2015

SI ÉS QUE ES FAN GRANS

I els dracs viuen per sempre, com diu la cançó.


L'altre dia vaig somiar que al nen se li queia una dent. Ell està obsessionat amb el tema. Però, en part, és normal. A molts companys seus ja se li ha caigut alguna que altra. Estan a l'edat.
Si és que es fan grans. Aquell tòpic que pares i mares hem sentit fins a la sacietat i, sí, és cert, no?


I l'observo, al nen, i a la nena... i els veig tan alts...!

I l'escolto, al nen, i a la nena... i com parlen i de què parlen. Com compten i fins a quant compten.
I dormen, el nen i la nena... Ja dormen!!! (vale, sí, algun dia trobaré a faltar les incursions nocturnes al nostre llit).
I fa coses, el nen, i la nena
I l'observo, al nen, i a la nena... i em cau la baba i m'inquieto.
I l'observo, al nen, i a la nena... i han fet una estirada i veig que creixen massa ràpid. Em plena d'orgull però m'inquieta.





Si és que es fan grans.
Si fins i tot l'altre dia el nen em va preguntar que quan deixaria de beure's la llet sense palleta... "Quan tu vulguis", li vaig contestar. "Vols prendre't la llet com jo?"
I la nena...?
una petita harpia... les nenes són diferents... Quins problemes que tenen!!!



Si és que es fan grans. (O la roba encongeix a l'armari)


Poc a poc me'n vaig adonant i sempre amb la por de no gaudir tot, tot, tot el que podria gaudir amb ells. Aquestes xorrades de mare que hi ha gent que no acaba d'entendre, però.
Doncs això, que poc a poc me'n vaig adonant, però un dia ja serà una cosa òbvia i em trobaré a casa dos personetes que sí que s'hauran fet grans.
L'una amb parella, l'altre fotent-se una birra... jo què sé.... Però una vertadera metamorfosi.
I jo, mentrestant... cansada, esgotada... Pensant que no sé jugar prou amb ells i que si en sé, molts cops estic... això, cansada.


Si és que es fan grans, però, sí! encara queda molt per endavant.

AQUÍ HO DEIXO DIT


4 comentaris:

  1. Jo també tinc aquesta sensació. Creixen molt ràpid i de vegades no sé si passo prou temps amb ells. Però en tot cas sé que ho faig el millor que puc! Un petonàs

    ResponElimina
    Respostes
    1. Segur que sí, que fas el millor que pots! Una abraçada!!!

      Elimina
  2. Jo també sento el mateix: que es van fent grans i que hi ha dies (massa dies) que no he pogut estar per ells tan com voldria... Els dies haurien de tenir dues o tres horetes més! Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo cada dia el començo pensant en aprofitar més els moments, però la feina (en general), la casa (sobretot) m'abruma

      Elimina