divendres, 13 de setembre del 2013

DIVENDRES MUSICALS I TELEVISIUS

Dins la meva nova faceta de mare que exerceix com a tal durant una miqueta més de temps que abans... ha aparegut una altra vessant: la de lluitadora.
Lluito contra la tele!!! Contra la tele i gairebé les noves tecnologies, tan addictives...


El meu cap (ment) ha d'estar en constant moviment maquinant activitats atractives pels nens i que la cosa no es quedi en arribar a casa i asseure davant la tele o agafar l'Ipad que ha quedat mal guardat a l'abast dels nens.
Arribar la casa i encendre la tele s'està convertint en una costum (lletja).
Fa uns mesos els hi varem posar una trampa per a què en prémer el botó de la televisió no es quedés encesa (un regulador a l'endoll), però de seguida ho van descobrir. Tontos no són!


I la veritat és que no és que mirin a la tele coses que no han de veure. El nen ja sap que si fan Bola de Drac no ho pot veure, hi ha uns dibuixos a la Tele 5 que no m'agraden gens i tampoc els mira. Voluntàriament ja canvia de canal en aquests casos. (ojo peligro, sap canviar el canal)
Ara ja li deixem veure Scooby Doo, però després fan preguntes rares, sobretot la petita, tal que "què vindrà el monstre?" ...

Així doncs, la fita d'aquests dies és estar un parell d'hores sense res de tele. Si podem berenar al parc o de camí, millor. I si puc evitar que els nens vegin la tele fins després (o durant) el sopar, millor. Sóc realista i sé que sense la tele tampoc podem estar, malauradament...
Ara que el nen a P4 ja no fa migdiada em fa por que es quedi davant la tele i s'adormi. Així que m'hauré de muntar un horari d'extraescolars. No vull dir apuntar-lo a activitats (bé de fet, tornarà a teatre aquest any) però fer un horari de les nostres extraescolars i no caure en el buit de la ditxosa tele.

Totes aquestes coses (teles, Ipads, i jocs electrònics diversos) els distreuen de mala manera. La tele pot resultar somnífera en alguns casos o moments, però per exemple els jocs de l'Ipad el desvetllen de mala manera. Ahir per exemple, jo estava planxant roba, ja després de sopar quan em vaig adonar de què s'estava fent tard. En altres condicions el nen hauria estat dormint, però continuava jugant amb l'Ipad (culpa nostra, ho sé...). En quant el vam reprendre, es va queixar, evidentment, però tot i que semblava que no tenia son, va caure en dos minuts al llit. Està clar que a part d'un horari d'extraescolars haurem d'imposar un horari de tele / Ipad, etc.

Sobre aquest tema, vaig veure l'altre dia a les notícies un cas portat a l'extrem:


NO estic en contra de la televisió, però vista raonablement. (Com quan ho fèiem nosaltres que no havia massa cosa a veure? hehehe)

Però es recorda amb carinyo, tot i que veient el vídeo pugui semblar una mica cutre:


Potser els 80 no van fer tan mal...

AQUÍ HO DEIXO DIT



6 comentaris:

  1. Sí que és un problema això de la tele, als ipad no hi hem arribat. Solem engedar-la quan arriben d'escola una estoneta i aprofitem anuncis o similars per dir que ja està i la tanquem per posar-nos a jugar tots. Si protesten, els intento muntar una alternativa interessant i solen "picar".
    Després de sopar, no els donem alternativa: posem els llums de la sala en "posició nit" i anem cap al sofà a explicar contes i fer joc relaxat fins a l'hora de dormir.
    Caps de setmana i vacances, quan poden mirar més la tele, els solem oferir la possibilitat de veure algun dvd que els agradi de contes, així té un principi i un final i els avisem que, quan s'acabi l'episodi, la tele es tanca.
    Potser això que fem t'inspira...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Això d'explicar un conte després de sopar, en una versió més adaptada al nostre cas ho he fet i els hi agrada molt, però per passar l'estona junts. L'adormir-se ja és més problema. Ara intentaré tornar-ho a posar en pràctica però avançant el moment i ja quedarà la roba per a planxar per a quan dormin...

      Elimina
  2. Un tema complicat. Al petit li agraden però no en té deliri de moment. El meu gran més que la televisió és la consola (a Barcelona era a l'inrevés)La vam comprar de fet pel meu home i per mi, però ja se sap que aquestes coses agraden a totes les edats. Juga a un parell de jocs, però de vegades és dificil que sàpiga parar. Així que també estem establint normes al respecte, perque no és dolent, però tampoc es bo que s'hi passi massa estona. I intentem que sigui més aviat com un premi. De dibuixos ara els fem servir perque no perdin el català i el castellà (i també en moments crítics perque negar-ho)En tenim alguns a l'ordinador i de vegades els hi posem. Els hi agraden els de Scooby Doo també, i uns d'una ovella que és molt trapella. El Doraemon triomfa(tot i que aquest reconec que no és gens educatiu, sí imaginatiu, i s'ha de racionar i explicar les coses. De vegades em pregunten: Per què el Nobita és tan "tonto"?) Altres amb els que gaudeixen són els del Cailou (són ensucrats a tope, però bé ja van bé uns així) Suposo que com tot és anar trobar la justa mesura de les coses. Una abraçada. PD: Mític el vídeo ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, la petita també passa bastant del tema. No aguanta gaire estona asseguda mirant-s'ho. El tema consola està controlat pq no hi juguem mai. Algun dia, com una cosa excepcional, li hem deixat treure el comandament en forma de volant per a jugar a jocs de cotxes, però tingues en compte que no sap com va... però si algun dia li hem deixat és tota una festa!

      Elimina
  3. Es complicat, el meu sol te 2 anys i mig, i mira que fem moltes activitats però tot hi així esta enganxadissim a engegar la tele i seure al sofà i ademés ja canvia els canals cap allà on vol... i també s'obra el ordinador i els jocs del Iphone ell mateix. Així que regular-ho a vegades es converteix en una autèntica discussió i sap greu i tot.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Míriam!!! Rebenvinguda!!! És el que ens passa i per molt que ho expliquem, no ho arriben a entendre. Per tant, el millor és oferir-los-hi alternatives. La teoria és molta bona i s'ha de saber posar-la en pràctica perquè ells com a iniciativa pròpia no tenen la d'agafar les joguines i jugar o posar-se a pintar. La majoria de vegades és el que dius, seure's al sofà i obrir la tele. El mòvil, lo mismo de lo mismo, però jo no porto gaires jocs per evitar temptacions (infantils), tot i que l'altre dia el nen no sé com, es va descarregar el joc que volia (grrrrrrrrr). L'ordinador sí que està vetat. Només se'l miren a la falda nostra. Però com ens descuidem, el mateix, l'altre dia el nen toquetejant també me'l vaig trobar jugant a un joc (crec que l'únic que hi ha, de fet). I nosaltres no li hem ensenyat a fer servir el ratolí...

      Elimina