L’Hilda estava
nerviosa. El futur el tenia a sobre i no sabia com reaccionaria.
La incertesa, l’aclaparava
de mala manera. Es sentia desbordada. Mancada de temps per a assolir tot el que
tenia al seu voltant.
Però el fet d’haver-se
aturat a pensar per una llarga estona, va fer que tot l’excés de càrrega
emocional s’esvaís. Potser va marxar per avorriment, però es va adonar que qui
menys oferia ho feia des de tot el respecte i amor i això la va tranquil·litzar
i novament la va tornar a omplir d’amor i novament es va trobar a gust amb ella
mateixa.
AQUÍ HO DEIXO DIT
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada