DIMECRES DE CENDRA

Avui s'enterra la sardina. El Carnestoltes s'acaba, està a punt de marxar. Però fins l'any que ve!

S'acaba la disbauxa... i comença la Quaresma. Quin avorriment!!! Vosaltres sou de menjar peix per Quaresma?

Velles tradicions a part, ara us explico la tradició d'enterrar la sardina a l'escola dels petits. Temps enrera, havíem de portar una arengada ben mudadeta.

Els nens surten, fan un passeig pel barri i enterren la sardina, sí. Fan un passeig i "l'enterren".

Però és una pena fer malbé el menjar d'aquesta manera i més en els temps que corren. Per tant, aquest any la sardina, s'enterrarà, sí, i els nens aniran de negre (tot i que els nens no faran cap penitència), però la sardina havia de portar-se feta amb materials com el cartró, per exemple. Nosaltres hem optat per fer-la de paper maixé (tires de pasta de paper). Ha estat una nova aventura, desconeguda tant pels nens com per mi. Només ens sonava per haver-la vist a l'Art Attack...

Vaig mirar una mica pel "youtube" i ho vaig posar en pràctica amb els nens. Em van ajudar força, però vaig "perfeccionar" la forma de la sardina per a què no acabessin desanimats. La pintura, això sí, va ser cosa d'ells.

En principi, la sardina només l'ha de portar la petita a l'escola, però el Pau també va voler participar-hi.

És molt fàcil, no cal ser molt hàbil (de veritat, que si ho he fet jo...):

El que hem fet no és més que agafar la silueta, en cartró, d'una sardina. Això ens ha servit de base i a partir d'aquí ens hem dedicat a anar afegint paper de diari. Primer, per tal de donar volum, vam anar arrugant trossos de paper, fent boletes, i els vam anar muntant sobre la sardina de cartró retallada. I així, anant donant volum al gust del consumidor.

Ho vam enganxar amb cel·lo. Després vam anar afegint tiretes de paper, esquinçat amb les mans, ben mullat amb una barreja de cola i aigua, amb l'ajuda d'un pinzell. Al quedar tan humit el paper, queda molt mal·leable i és fàcil acabar de donar forma. Un cop sec, ho vam pintar i el resultat, aquest:

Una sardina ben grassa, mireu, mireu quin volum... en 3D!!!

La veritat és que ens ho vam passar molt bé i aquests dies de festa els hem pogut aprofitar de forma creativa. Ens ha agradat treballar amb paper maixé i ja vaig pensant altres idees... titelles? barrets? un marc per posar fotos? unes galetetes de paper maixé? mmmmmmmmm

AQUÍ HO DEIXO DIT

LA FI DEL MÓN

Que la fi del món no m’enxampi a Hisenda, asseguda al costat d’un borratxo i esperant a què ens toqui per a anar a signar un paperet.

Que la fi del món no m’enxampi asseguda davant l’ordinador del despatx.

Que la fi del món no sigui un gran terratrèmol que em faci caure de cul en sentit literal i també en el figurat. Ja que no m’hagués cregut mai de la vida que passés res a les 12:12 del dia d’avui.

Que em penediria de força coses.

Que vull celebrar els nous anys i demanar desitjos.

Que vull ser tan feliç que no hagi de demanar cap desig més.

Que no hi hagi fi del món i pugui anar a buscar aquesta tarda al nen al cole.

Que no hi hagi fi del món i pugui veure a la meva filla fer cagar la soca.

Que no hi hagi fi del món i em toqui la grossa demà, que no vull treballaaar

Que s’acabi el món si no hem de poder viure en llibertat.

Que s’acabi el món si ha de durar molt aquesta crisi.

Que s’acabi el món si han de seguir desnonant injustament.

Que no s’acabi el món perquè vull veure a la gent canviar a millor (jo inclosa)

Que no s’acabi el món perquè no el conec prou bé.

Que no s’acabi el món perquè m’agrada veure gent lluitadora i traient ànims.

I ara que no s’ha acabat el món, quina una s’inventaran?

I ara que no s’ha acabat el món podrem gaudir de propers dies festius.

I ara que no s’ha acabat el món podré seguir escrivint un bloc.

AQUÍ HO DEIXO DIT

Vaga General del 14 de novembre

Reconec que no estic fent gaire cas a la vaga general del 14 de novembre (14N). Per una part sento que això no va amb mi i descobreixo una cara irresponsable de mi mateixa (que no m’agrada). Per l’altra banda és lloable el que fa la gent que té idees tan clares i lluita pel que vol, fins on es pot arribar per uns ideals més que justos. LLOABLE!

Estic tan capficada amb el dia a dia que aquest dilluns passat vaig caure del núvol on estava i em vaig adonar de què dimecres era dia de vaga general.

I és que és una vaga a nivell europeu. Té importància, eh? Hi ha un milió de motius per a fer vaga. Tal i com està el país donen ganes de fer una vaga indefinida. I... o vist d’una altra manera, el país està com està perquè hi ha molta gent que no ha fotut brot en tota la seva vida.

Per sort, tot i queixetes que tinc de la meva feina, em sento privilegiada. Però si ho mirem des de fora, no us explicaré res que no conegueu, ja que qui més qui menys té un familiar a l’atur o més d’un. I qui més qui menys té un familiar funcionari patint les injustes retallades. Per què ho ha de patir la sanitat i l’educació? Per què em sona tant això que estic dient? Quant temps fa que es parla d’això? Massa! I als final qui més ho pateix... els que no tenen un duro. Això està claríssíssím!

La fi d’aquesta recessió no es veu. On està el final del túnel? Quina solució pot haver? Perquè està clar que ni anant a treballant a l’estranger... Allò de “Vente a Alemania, Pepe” no s’està complint. Però la recomanació d’aquesta desconeguda als més joves seria formeu-vos, apreneu idiomes com l’anglès i l’alemany, sigueu responsables, sigueu competitius i responsables!

I per treure ferro a tot aquest assumpte... podríem veure la pel·lícula “Fuga de Cerebros”. No creieu que el títol lliga amb una possible solució? Si més no durant una hora i escaig el nostre cervell s’hauria fugat... Hauríem desconnectat... per després tornar a la trista realitat. Per això és tan lloable que hagi persones que defensin justos ideals!

Però com una anònima com jo no pot aportar res que l’altra gent no sàpigui, he pensat que podria penjar aquest vídeo del Youtube, que si més no, és una ajuda: ens puja la moral i veiem la vida amb optimisme.

AQUÍ HO DEIXO DIT.