DIMARTS BREUS

Tot arriba... al nen ja se li mou la primera dent...


AQUÍ HO DEIXO DIT

DIVENDRES MUSICALS I REBELS

La nena se'ns ha tornat rebel. La nena, la nostra nena... i no sé perquè...

Està en contra nostra.

I fa que em qüestioni com a mare. I sí, ja sé que són etapes... però cal recordar-ho en ple moment rebel això amb uns quants ulls darrera meu, que miren altivament, al mig del súpermercat amb una calor de mil dimonis.

JA!

I rondinaire, també... Sen's ha tornat rondinaire. Res li està bé.

I plorona...

Embogiré?

AQUÍ HO DEIXO DIT

UNA DE COLLIT

La situació podria ser idíl·lica... Tots quatre dormint al mateix llit...

Peeeeeròooo...

És estiu. Ell llit, és gran, sí, però tampoc tant. Quatre cossos tan empegats... què vols que et digui? Sobretot tenint en compte que sembla que fa dos dies que comença a fer calor de veritat. Quin estiu més estrany, per cert!

El nen, al mig del pare i de la mare, va pegant cops de mà i de peu a "diestro i siniestro". És mogut fins i tot dormint el dimoniet aquest.

Menys mal que la nena té un detall bonic. No parla en somnis. Riu. RIU!!!

Què deu estar somiant?

Quant pagaria per poder entrar a la seva ment en aquell moment...

L'observo.

Una llum il·lumina la seva cara. No sé si era la llum de la tauleta de nit, que sempre hem de deixar encesa si ella dorm amb nosaltres, si era la del passadís, que també havia quedat encesa, si era l'albada entrant pels foradets de la persiana o és que ella té una llum pròpia.

És igual, deixa-ho estar, que el nen t'ha tornat a estirar del cabell... i s'ha trencat l'encant del moment, però estic desitjant que arribi la nit.

AQUÍ HO DEIXO DIT

IA

IA, podria ser intel·ligència artificial. Però jo, que no sóc experta de res, no sóc experta en sistemes d'intel·ligència artificial. I menys en intel·ligència, que una és bastant simple.

No.

El IA és un senyor.

Com el vàrem conèixer?

Passant en cotxe a prop de la presó.

.

.

.

M'explico. Traurem dramatisme a l'assumpte:

el nen està molt conscienciat en què no s'ha de córrer per la carretera anant en cotxe. Certes experiències de les que no vull parlar i que són d'aquelles que toquen la butxaca i fins aquí puc llegir... i el fet de què a Lleida proliferin els radars com si fossin bolets i que fins i tot n'hi ha un a la cantonada de casa anant cap al "cole"... han conscienciat al nen.

A més, que el nen, sord no és. I l'altre dia, estic segura, que va sentir com li explicava al meu company el cas d'un senyor que conec que va passar la nit a comissaria pel simple fet d'haver sortit a sopar un divendres per la nit. Al cas aquest li vaig afegir detalls tals com, "a aquest tio l'han vist a aquell bar de La Bordeta", o tals com "aquell tio estrenava un cotxàs que no vegis", o tals com "aquest tio, a més, és reincident, que sí, que li havien tret punts ja", "i a més, aquest tio, aquest dimarts ha hagut d'anar a un judici ràpid, que ho sé de bona tinta", "aquest tio, ja veuràs com a la propera vegada va a la presó".

Doncs això, que anant en cotxe i passant a prop de la presó de Lleida, el nen la va assenyalar. Però el fet de què es fixés en ella, tenia un motiu, no ho era per la novetat, ja que estem farts de passar per allà.

Era un avís.

- "Papà, no corris que si no aniràs aquí a la presó"

Ens vàrem quedar una mica parats, però vàrem entendre el seu raonament. I mira que ell poc sap de les desventures de l'Ortega Cano i la presó de Zuera.

Però el comentari no es va acabar així. Va continuar

- "Et portaran davant del IA"

El pare i jo ens vàrem mirar els dos amb una cara... una cara de no entendre res.

- "De quí??" -vàrem preguntar estranyats.

- "Del IA!" - va dir el nen súper contundent o més aviat ofès.

Com podia ser que no coneguéssim a l'IA.

Però davant la nostra insistència es va explicar millor.

Que es veu que un dia el Bob Esponja no sé què devia fer, però alguna de forta i el van portar davant el IA.

Menys mal que el pare ho va pillar ràpid, perquè jo no en treia l'aigua clara.

El IA és.. el senyor IA és a dir SEÑORÍA. Vamos, lo jutge, que es coneix...

Trobat aquí: http://spongebob.wikia.com/wiki/File:Judge_sardine.jpg

Juasssssssssssssss! quin fart de riure.

I llavors et quedes pensant que això no té preu i que dóna gust tenir nens. (Encara que siguin nens que vegin molt la tele, sí...)

AQUÍ HO DEIXO DIT

AVUI ÉS EL DIA DEL PARE

Primer de tot, felicitats a tos els pares pel seu dia.

Dia del pare, dia de la mare... i quan érem petits dèiem, perquè no hi ha un dia del fill? I ara que sóc mare jo penso... si cada dia és el dia del fill, encara que ells no ho sentin així. No ho senten així perquè estem immersos a les presses del dia a dia a les obligacions a les normes... però quan ens relaxem, ells són els protagonistes de les nostres vides, dels que som pares i mares.

Avui, dia del pare, vull escriure aquí al bloc que la nena té por a un dels pares més famosos (del cinema):

Darth Vader

És que fa uns dies feien a la tele les pel·lícules de Star Wars i ella s'havia despertat i estava amb mi al sofà. Jo feia zapping i vaig deixar la pel·li en qüestió... Ella no es va queixar i no li vaig donar més importància pensant que es tornaria a dormir aviat. Però suposo que se li va quedar gravat al cervell el paio aquest. El "marciano negre" que diu ella.

Ara hem de deixar llums enceses per tot arreu per a què no vingui el "marciano negre". I a mi que em fa més por la factura de l'electricitat que el "marciano negre"...

I per a treure-li ferro, son pare li deia que a ell li agrada molt el "marciano negre", que és pare... també...

Però sí que és guapo., no?

I jo afegia, però si és súper guapo, el senyor que hi ha dins del casc aquest. Si es treu la màscara aquesta segur que no li tens por...
En aquell moment, em vaig adonar que la meva filla no és la Jimaguari i, de moment, no s'ennubila amb els joves i guapos...

Llavors, vaig pensar que potser li agradaria més un nen de la seva mida...

Però que quan el "marciano negre" era petit així més o menys com ella, també era molt mono... insistia jo.

Però res, tu!

I si la nena sapigués llegir potser podria passar-se per aquest bloc:

http://unpapacomovader.wordpress.com/

Que avui, dia del pare i dia en el que parlo d'una de les pors de la meva filla, em va com anell al dit recomanar. Jo que sóc més de blocs de mares, mira, avui un d'un pare.

AQUÍ HO DEIXO DIT