BONA DIADA

I felicitats a tots els Jordis i Jordines i Jorges i Jorginas i Gorkas i Gorkinas?

I que tingueu:

Llibres, contes, manuscrits, poesies, roses, roses de plastilina, roses molt grans, roses vermelles, roses de llaminadura, roses de floristeria, roses de la paradeta dels estudiants que treuen diners pel viatge de final de curs, llibretes en blanc per a poder escriure el que us peti, que us tallin una rosa d'un roser i us la regalin, un ram de roses vermelles, roses en una safata, roses de paper, llibres signats, llibres sense signar, llibres sense signar però amb dedicatòria de qui fa el regal, llibres de misteri, llibres eròtics, llibres romàntics, prosa, vers, clauers en forma de rosa, clauers en forma de llibre, llibres de butxaca, llibres de tapa dura, roses de foam, roses pintades amb una carxofa, pastissos en forma de llibre, roses de fondant, galetes amb roses de fondant!, roses de feltre, folre pels llibres, un diari amb el que després podem folrar el llibre, roses de ganxet, que us hagueu despertat amb una rosa, que us la donin al vespre, que us la porti un missatger a la feina, que el vostre enamorat o enamorada us porti la rosa a la feina, que dineu plegats, que el llibre hagi estat amb el que hagueu començat el dia, que el llibre us el donin al vespre i us adormiu començant a llegir-lo, un llibre d'en Shakespeare, llibres amb molta lletra, llibres amb molts dibuixos.

I pa de Sant Jordi.

I titelles de Sant Jordi, el Drac i la Princesa.

I punts de llibre

I música, i canteu que Sant Jordi no tenia cap soldat o la de Ja arriba Sant Jordi o el Sol, Solet vine per Sant Jordi

I bon temps.

I espases de fusta per lluitar contra el drac.

I princeses, medievals.

I dracs de cartró.

I petons i molt amor.

AQUÍ HO DEIXO DIT

POP ART

Tenim aquest llibre, gràcies a la recomanació de l'Onavis del Bloc "aprenent a ser mare".

http://aprenentasermare.blogspot.com.es/2013/06/llibres-infantils-pels-pares.html

I és que el vaig comprar perquè jo sento predilecció per l'obra de l'Andy Warhol, principal representant del Pop Art i un revolucionari, convertint en art coses que en principi no es veien massa artístiques...

A la nena, li encanta el llibre aquest, tot i que no és gaire adequat per a la seva edat. Moltes vegades me'l demana i anem obrint solapes i pestanyes i passant les pàgines.

Com aquí

L'altre dia, la tenia asseguda a la falda i l'anàvem mirant abans d'intentar anar a dormir i, ho sento, però jo anava una mica avorrida amb la situació... i se'm va ocórrer una cosa: un dia faríem un retrat pop art, així com els de la Marilyn...

La veritat, és que les fotos que han fet als nens a l'escola estan donant molt de sí (que sí carnet del Club Súper 3, Club Banyetes, copies per a la família...) i ara en faríem retrats pop-art.

Com tenia les fotos escanejades, les vaig imprimir en blanc i negre. Vaig intentar aclarir-les una mica per a què no quedessin molt fosques. M'interessava que la cara es veiés més aviat blanqueta.

Després vaig agafar uns draps finets i vaig calcar les cares dels nens.

La idea era que pintessin els draps tenint a sota el foli amb la fotografia impressa d'ells.

Imaginava que la pintura aniria traspassant al paper, d'una manera no gaire regular i que el resultat seria un quadre d'aquests pop-art de l'estil de l'Andy Warhol.

La pintura no va traspassar la tela tal i com jo m'havia imaginat. Per tant, no predomina molt el color a les nostres obres. Suposo que hauríen d'haver apretat una mica més quan pintaven. Si la pintura hagués estat més líquida hagués traspassat però em feia por que el paper de davall quedés massa desfet.

Però ha estat una experiència per ells.

Pintar sobre tela, amb els colors que han volgut... l'única condició era que no podien utilitzar el negre per a la cara, que més aviat un color claret, però que no calia que fos color rosa o color carn.

Vàrem deixar secar el drap abans de descobrir com havia quedat el foli. No volia  muntar massa merder... Al matí següent el nen estava ansiós per anar a veure si ja s'havia assecat la tela i podia veure com havia quedat el paper.

Tot i que a mi no m'acabava de fer el pes el resultat, als nens sí. Amb la nena, que l'altre dia tenia ganes de pintar amb les aquarel·les de la Minnie que li varen regalar pel seu aniversari vàrem acabar enllestint l'obra.

Vale, sí... el cabell i els llavis els vaig pintar jo...

I repassar la careta amb retolador també va ser idea meva. Pensava que donaria encara un aire més pop, però no sé... no ho acabo de veure clar...

Un cop vist el resultat, al nen, que no domina tant el tema Andy Warhol, li vaig ensenyar les pàgines del llibre que m'interessaven per a què veiés com s'assemblava el que havíem fet nosaltres amb el que havia en aquell llibre.

Sí, vaig notar certa emoció, sorpresa i interès. Només per això ja havia valgut la pena el que havíem fet tot i que no fos una obra molt colorida.

AQUÍ HO DEIXO DIT

DIVENDRES MUSICALS GUITARRA EN MÀ

Dóna gust veure com els nens aprenen.

Aquest trimestre a l'escola, els de P4 estan fent un projecte sobre el cos humà i quan sento al nen parlar amb una mica més de "tecnicismes" sobre aquest tema em fa molta gràcia. Per molt que jo hagi pogut explicar-li alguna cosa, està clar que els professionals, les mestres, ho faran d'una altra manera.

I l'altre dia, però ja no relacionat amb el cos humà, va i em diu, però així com tot orgullós ell:

- Saps com es diu un que toca la guitarra?

I jo que devia estar distreta fent alguna cosa, doncs instintivament vaig contestar i els dos a l'hora vàrem dir:

- Guitarrista!

I me'l miro, estorada i ràpidament pensava "Com pot ser? No ho havíem parlat mai que el que toca la guitarra té un nom i precisament és guitarrista?"

I li vaig preguntar:

- Qui t'ho ha dit?

- La Mª Carme -va contestar ell.

Sí, la Mª Carme és una mestra, la de música.

Pel que vaig entendre deuen estar treballant alguna cançó o d'una guitarra o d'un guitarrista. Encara no sé si és la que prepararan pel Festival de Nadal.

Sembla una menudència, però quan va començar a dir les seves paraules, una d'elles era "glin-glin" que volia dir guitarra. Ho sabem gràcies al llenguatge gestual que utilitzava ;). Després, evidentment, va saber dir guitarra i ara ha après una paraula nova. Fixa't.

El cas és que hi ha vegades que amb els petits donem per suposades moltes coses. Creiem que ens entenen i el 80 % dels cops deu ser que sí, però altres vegades no deuen acabar d'entendre totes les paraules que diem. Que sí el context, està clar. 

És que mai m'havia parat a pensar amb això del guitarrista i la seva sorpresa, que ara em sorprèn a mi. Suposo que quan havíem parlat d'un guitarrista, només havíem dit "el que toca la guitarra"...

I és que no som massa de parlar-li diferent als nens i menys al gran. Intentem dir cada cosa pel seu nom, però...

Una cosa que ajuda bastant és llegir als nens. Aquest curs ens estem acostumant a anar un parell de cops al mes a la biblioteca i agafem contes nous. Els que triomfen són els del Teo. Els nens pregunten sobre les situacions del nen i això dóna lloc a explicar altres coses relacionades que no venen al cas.

Fins i tot l'altre dia vàrem estar parlant de l'argila, de com usar-la, donar-li forma, que es posava al forn un cop acabat, del torn, de què també es podia fer sense torn, etc. etc. etc.

Però tornant a la guitarra...

AQUÍ HO DEIXO DIT

SANT JORDI ARRIBA...

De més petita/jove m'agradava molt llegir. Els llibres, els devorava. Després, en plena adolescència i matxacada pels apunts de la "Uni", la veritat és que ho vaig deixar de banda, ja que entre la feina i els estudis acabava exhausta. Així que puc dir que no sóc una gran lectora a l'actualitat. No obstant, i donat que darrerament he estat recordant als Brighton 64, us poso un parell de llibres que tinc d'ells:

Bola y Cadena (Ricky Gil), Editorial Milenio.

Podríem dir que és un llibre autobiogràfic del cantant dels Brighton 64. Una autobiografia escrita amb 36 anys. Un resum de la seva vida artística, com una mena de diari personal del Ricky Gil i una descripció de la cultura mod des del seu punt de vista i la seva vivència com a testimonis excepcionals d'una època. Llegireu les seves vivències exitoses en alguns casos i penoses en altres.

Llegireu sobre la seva joventut, sobre els seus concerts, viatges, discs, farres... Sobre relacions, amistats que apareixen i desapareixen.
I una persona que s'esmenta poquíssim en aquest llibre, va servir per a què el seu nom es quedés retingut a la meva memòria i li posés així a la meva filla.
Comentat això amb en Ricky Gil l'altre dia al concert dels Brighton a Lleida, ens va dir que havia sigut la seva primera núvia (cosa que no sé, no sé, perquè repassant el llibre, parla de relacions amb noies i no l'esmenta...) i que ja li explicaria a la susodicha.



El cas del serrell (Albert Gil), Editorial Base

Aquest llibre encara no me l'he llegit, però crec que pinta bé. I no només perquè la portada sigui bonica.

Me'l vaig comprar l'altre dia al concert.

És el segon llibre de l'elegant Albert Gil i fins ara només m'he llegit i en diagonal, la biografia de l'autor...

El primer llibre que es va publicar es titula "Pista Lliure", però no tinc cap referència.

Pel que em va semblar, "El cas del serrell" és una novel·la policíaca, però hi té cabuda a la trama la música i el rock and roll i tot aquest ambientillo. Ummmmmmm

Basada en personatges la novel·la no deixa de ser un relat fictici, tal com apunta l'autor: "Qui s’hi reconegui, felicitats. I que no s’ofengui, perquè aquesta és una obra de ficció, i hom no es mescla cada dia amb el món imaginari de ningú, a no ser que sigui per una bona causa”.

40 mods de les nostres terres (Robert Abella), Editorial Base

Aquest llibre recentment ha caigut a les meves mans i l'he pogut fullejar. Si esteu interessats en el moviment mod, hi trobareu la descripció de 40 personatges, més o menys anònims de l'escena. I segurament potser podreu trobar algunes cares conegudes, com l'anteriorment citat Albert Gil, però també altres mods locals, com el lleidatà Gumer Manso, el d'Amposta Jordi Besalduch i un llarg etcètera, bé fins a 40 personatges, com dic.

A Lleida es presentarà aquest llibre en el marc de l'Aplec Modernista de Ponent que es celebrarà d'aquí un mes escàs.

facebook.com/natrosSols

I si llegir no us apassiona però la música sí, una alternativa seria regalar un disc. Hi ha moltes novetats musicals dignes de ser regalades en format CD o vinil pels més mitòmans, estrangera o nacional, des dels Yeah Yeah Yeah fins als New Kids on The Block, des de la Carla Bruni als Strokes, però consumiu música i celebreu Sant Jordi!

AQUÍ HO DEIXO DIT.