CORONAVIRUS 7

després de Sant Jordi Confinat, dia de la mare, mig confinats

Feliç dia, mares!

AQUÍ HO DEIXO DIT

DIVENDRES MUSICALS I D'AIGUA

Sí, avui llueix el sol, sí. Però ahir va ploure. I molt. Tot el sant dia.
Però parlar de bon temps és avorrit. Fa sol i ja està. Ala. Quan plou passen coses divertides.

9 COSES DIVERTIDES QUE PODEN PASSAR QUAN PLOU I 1 MENYS DIVERTIDA:


1. A què són divertits  els tolls que es formen? i saltar-los com les granotes...

2. I observar que segons per on passes sembla que s'hi hagi format un llac o hagi nascut un riu nou.

3. I el fang? I la terra mullada?

4. Però com més plogui, millor... tot i que pels que van en moto, como que no, que en el millor dels casos acaben xops... Però després es divertit escriure-ho al facebook. NO! No! És més divertit explicar-ho a un amic mentre et prens una canya a bar.

5. Qui no ha intentat menjar-se la pluja? Obrir la boca i mirar cap al cel esperant que alguna gota ens la puguem empassar. És divertit.

6. Cantar "I'm singing in the rain" i pujar-se a una farola, tot mullant-se.

7. Posar un dibuix dels nens a l'estenedor i veure què passa. Menys divertit seria adonar-se de què la roba segueix estesa...

8. Anar a plegar cargols.

9. I l'emoció dels nens en agafar el paraigües o l'impermeable o, o, o, o les botes!

10. O el meu enuig en haver-lo d'agafar carregada fins a dalt de bosses i motxilles per a acabar mullant-me.

I el meu enuig arribant a casa i deixant tot de petjades sobre el terra net i gotetes de l'aigua que regalima del paraigües... (Quedem-nos amb la part divertida de tot això...)

AQUÍ HO DEIXO DIT

POP ART

Tenim aquest llibre, gràcies a la recomanació de l'Onavis del Bloc "aprenent a ser mare".

http://aprenentasermare.blogspot.com.es/2013/06/llibres-infantils-pels-pares.html

I és que el vaig comprar perquè jo sento predilecció per l'obra de l'Andy Warhol, principal representant del Pop Art i un revolucionari, convertint en art coses que en principi no es veien massa artístiques...

A la nena, li encanta el llibre aquest, tot i que no és gaire adequat per a la seva edat. Moltes vegades me'l demana i anem obrint solapes i pestanyes i passant les pàgines.

Com aquí

L'altre dia, la tenia asseguda a la falda i l'anàvem mirant abans d'intentar anar a dormir i, ho sento, però jo anava una mica avorrida amb la situació... i se'm va ocórrer una cosa: un dia faríem un retrat pop art, així com els de la Marilyn...

La veritat, és que les fotos que han fet als nens a l'escola estan donant molt de sí (que sí carnet del Club Súper 3, Club Banyetes, copies per a la família...) i ara en faríem retrats pop-art.

Com tenia les fotos escanejades, les vaig imprimir en blanc i negre. Vaig intentar aclarir-les una mica per a què no quedessin molt fosques. M'interessava que la cara es veiés més aviat blanqueta.

Després vaig agafar uns draps finets i vaig calcar les cares dels nens.

La idea era que pintessin els draps tenint a sota el foli amb la fotografia impressa d'ells.

Imaginava que la pintura aniria traspassant al paper, d'una manera no gaire regular i que el resultat seria un quadre d'aquests pop-art de l'estil de l'Andy Warhol.

La pintura no va traspassar la tela tal i com jo m'havia imaginat. Per tant, no predomina molt el color a les nostres obres. Suposo que hauríen d'haver apretat una mica més quan pintaven. Si la pintura hagués estat més líquida hagués traspassat però em feia por que el paper de davall quedés massa desfet.

Però ha estat una experiència per ells.

Pintar sobre tela, amb els colors que han volgut... l'única condició era que no podien utilitzar el negre per a la cara, que més aviat un color claret, però que no calia que fos color rosa o color carn.

Vàrem deixar secar el drap abans de descobrir com havia quedat el foli. No volia  muntar massa merder... Al matí següent el nen estava ansiós per anar a veure si ja s'havia assecat la tela i podia veure com havia quedat el paper.

Tot i que a mi no m'acabava de fer el pes el resultat, als nens sí. Amb la nena, que l'altre dia tenia ganes de pintar amb les aquarel·les de la Minnie que li varen regalar pel seu aniversari vàrem acabar enllestint l'obra.

Vale, sí... el cabell i els llavis els vaig pintar jo...

I repassar la careta amb retolador també va ser idea meva. Pensava que donaria encara un aire més pop, però no sé... no ho acabo de veure clar...

Un cop vist el resultat, al nen, que no domina tant el tema Andy Warhol, li vaig ensenyar les pàgines del llibre que m'interessaven per a què veiés com s'assemblava el que havíem fet nosaltres amb el que havia en aquell llibre.

Sí, vaig notar certa emoció, sorpresa i interès. Només per això ja havia valgut la pena el que havíem fet tot i que no fos una obra molt colorida.

AQUÍ HO DEIXO DIT

PINTANT AMB "APIRETAL"

Això és el que exclamava el nen després de la proposta per a pintar de l'altre dia.

Ja havia vist en diversos blocs que es podia fer pintar als nens amb comptagotes. (no, no vull dir que pintin poc... amb l'estri!)

Se'ns havia acabat l'apiretal (ai! aquestes grips) i vaig decidir guardar el comptagotes. M'encanta trobar formes diferents de pintar i és una proposta habitual que he vist en diversos blocs que vaig visitant.

Mentre la petita dormia plàcidament víctima dels virus, em vaig posar amb el nen a pintar. I es va estar una bona estona, fins que l'activitat va començar a desvariar i vàrem decidir posar punt final. No volia que comencés a pintar a xorro, a les cadires, etc....................

Vàrem gastar els colorants alimentaris que ens quedaven, allargant-los amb aigua, i creant barreges de colors. Al nen li encanta saber com es formen els colors. Sempre ho pregunta...

Espetecs de colors

Vàrem pintar sobre paper de cuina, que també m'encanta: Més enllà de treballar la motricitat fina, el que m'agrada és veure com s'absorbeix la pintura, s'escampen els colors i es van barrejant d'una forma tan interessant. A falta de paper especial per a aquarel·les, és una opció la mar de barata, he!

Amb els papers aquests, encara trobarem alguna proposta interessant!

AQUÍ HO DEIXO DIT