Quins problemes ser mare...
Intento ser una mare implicada i guai.
I llavors agafo el patinet i patapam! caic a terra. Quin mal de cul!!! DE VERITAT. NO FA GRÀCIA.
I me'n adono que no tot està amb la meva poca traça on en què faci les coses de la manera més esbojarrada possible..., que el tacó dels botins està bastant gastat i per això he relliscat, tot girant-me perquè el nen no sé què em deia. Bé, sí, em donava instruccions. Ell havia traçat un circuit imaginari de patinet i jo l'havia de seguir: "ara quan arribis allà has de girar", em deia i jo, com deia, patapam!
Crec que no em va veure ningú...
I llavors, juguem a pilota, i en anar a rescatar-la, patapam! em torço el peu. Però falsa alarma. No obstant els fantasmes dels esguinços em van perseguir durant uns minuts.
I llavors, em molesta el cabell que em ve tot a la cara i no trobo la pilota...
Feines pendents:
portar els botins al sabater
mirar a veure si ja m'ha crescut prou el cabell com per a fer-me una cua o posar-me clips, passadors, diademes...
HEHE, com m'agrada explicar aquestes batalletes! Però he sobreviscut al cap de setmana.
AQUÍ HO DEIXO DIT
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada