Moments de video - whatsapps, vermuts en línia i, també, perquè no?, escriure cartes.
La nena gairebé cada dia a les 19,30 h monopolitza el meu telèfon i parla per video-trucada amb les seves amigues. Fins que s'han enfadat, per no sé quin motiu, però que per a elles és molt greu. No es que es diguin moltes coses, però no han perdut el contacte i són uns minuts que necessiten. Em semblen adorables.
Ara la tinc davant meu escrivint una carta a una persona especial: la seva millor amiga. Una antiga forma de comunicació i així, de pas, la tinc distreta, practicant cal·ligrafia i redacció ;)
Escriure una carta hauria de ser una activitat a fer de forma íntima, solitària, però tota l'estona m'està preguntant... "i ara que fico?" -així, plantant-me tota la cara al damunt-
La vida ha canviat un 150 % com a mínim des de que estem confinats, el coronavirus pulula per la vida i no sap què dir.
Si fa gairebé un mes que no la veu i tot i les video trucades, no sap què dir!
Com se sent davant aquesta nova situació?
Què troba a faltar de la seva vida normal?
Com és la relació amb la seva família ara que estan tantes hores junts tancats?
Quines afició té estant tancada a casa?
Està fent molts deures?
A quina hora s'aixeca pel matí si no ha d'anar a l'escola?
Li podria enviar un dibuixet, posar unes enganxines al paper...
Un altra activitat que estan fent, relacionada amb l'escriptura, és un diari. Però com cada dia és igual a l'anterior, poca cosa expliquen. Encara no estan fets a expressar sentiments en un paper.
Penso que pot ser un record molt valuós d'aquesta experiència i pal·liar la tediositat el tenir un diari... Pot amenitzar una mica més el confinament.
Junt amb la música...
De banda sonora tenim al nen tocant la guitarra, practicant aquesta cançó:
De tota manera, avorrir-se també està bé. Sobretot quan es viu tan estressat com venia sent habitualment.
Feliç confinament!
AQUÍ HO DEIXO DIT
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada